Anacrónica 27

Capítulo 27 · Esto empieza a no ser anacrónico.

Haz click para aumentar, remenarocs!

Advertisements

One response to “Anacrónica 27

  1. Animo! El anacronismo no tiene fin ..Y principio?? ¿la gouche divine?!!!
    El primer dia que vaig arribar al Nitze vaig dir ..per fi..el que semblava impossible de trobar en aquest país des de l’àcid house (pensava que el chimo bayo era la bèstia i ja teníem a sobre l’apocalipsi) ..també vaig pensar que hi podia haver càmeres ocultes i que al darrere potser s’hi movia algun poder ocult que experimentava amb el personal (llavors no més de 50) …però, al cap de poc temps em vaig adonar que, simplement, havia de disfrutar el moment (sóc del 1970!) perquè duraria poc …poc a poc, ..o no tant a poc!, hi començaria a arribar més personal, com a qualsevol altre època, que simplement venen arrastrats pel que es porta perquè s’ho troben i no s’ho plantegen ….ja siguin estils estètics o auditius, però amb la mateixa mentalitat de fons que la genètica fa perdurar (tant abans com ara,.. els que tenen inquietuds, curiositat, ingenuitat, ..i, vaja, bàsicament, desfase mental agut ..no són tants!) ..ja en a la plaça Llongueras va arribar algun que buscava “nenes tecno” i només els hi faltava la coca que no van tardar a demanar al camell …
    Osea que sempre temazo per anar rient no te’n faltarà! ..i lectors tampoc!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s